Gràcies Vida

El Poema dels àtoms

Oh dia, desperta!
Els àtoms ballen.
Tot l’univers balla gràcies a ells.
Les ànimes ballen posseïdes per l’èxtasis.
Et siusiueixaré a l’oïde… a on els empeny aquesta dansa.
Tots els àtoms en l’aire i en el desert… semblen posseïts.
Cada àtom, feliç o trist… està encantat pel sol.
No hi ha res més a dir.
Res més.

Poema de Yalal ad-Din Muhammad Rumi musicat per Armand Amar i interpretat per Salar Aghili.

Gaudiu de la Bellesa de l’Esperit!

Gaudiu-la!

Assaboriu-la!

Impregneu-vos de la seva bellesa!

Endinseu-vos en ella!

Que us inundi de Pau!

Que així sigui!

Bon viatge!

En Lluís Maria Xirinacs va deixar escrit en el seu Dietari Final, l’amor que sentia per Ludwig van Beethoven , descrivint els quatre moviments de la novena simfonia, la que més li agradava, de la següent manera:

1er Tempo: La tragèdia d’aquest món ( Compromís)

2on Tempo: La cavalcada d’abandó d’aquest món (Ascètica)

3er Tempo: L’èxtasi etern a l’altre món (Mística)

4rt Tempo: El retorn sadollat de joia divina (Profecia)

A Arts Música podeu escoltar-la…

I ens deixava també escrit:

Sobre la preposició “De”

En <<aquest món>> — <<silenci de Déu>>— posseïm coses. En <<l’altre món>> — <<silenci de l’home>>— , Ell ens posseeix. <<Això és nostre>> , <<som de Déu>>.

La negreta córrer a càrrec meu, però quants matisos en tant poques paraules… quantes reflexions…qui vulgui aprofundir en els seus comentaris aneu al seu Dietari Final… allà trobareu el místic manifestant-se…

 …la mística panteista enlluernadora…

Per endinsar-se més en el seu Art, l’Escola de Globalística, el seu model de pensament i la Fundació Randa.

Gràcies! Lluís Maria de l’Esperit!

“La noche oscura del Alma”

En una noche oscura,
con ansias en amores inflamada,
(¡oh dichosa ventura!)
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.

A oscuras y segura,
por la secreta escala disfrazada,
(¡oh dichosa ventura!)
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.

En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz ni guía
sino la que en el corazón ardía.

Aquésta me guïaba
más cierta que la luz del mediodía,
adonde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.

¡Oh noche que me guiaste!,
¡oh noche amable más que el alborada!,
¡oh noche que juntaste
amado con amada,
amada en el amado transformada!

En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba.

El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería,
y todos mis sentidos suspendía.

Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.

La nit fosca de l’ànima de Sant Joan de la Creu, és la seva obra més famosa i explica una experiència culminant amb llenguatge místic comparatiu de la unió de l’ànima amb Déu.

En paraules de Sant Joan de la Creu:

“Tota la doctrina que pretenc tractar en aquesta pujada del Mont Carmel està inclosa en les següents cançons i en elles es conté la manera de pujar fins al cim de la muntanya, que és l’alt estat de perfecció que aquí anomenem: la Unió de l’ànima amb Déu”.

Us deixo amb la cançó “The dark night of the soul” que la cantant canadenca Loreena McKennitt, va versionar d’aquest poema, en el seu àlbum album “The Mask and the Mirror”. Que la seva música i les paraules de Sant Joan de la Creu, us arribin profundament.

Vasili Kandinski expressava:

 “L’artista ha de ser cec a les formes reconegudes o no reconegudes, sord a les ensenyances i als desitjos del seu temps. Els seus ulls oberts han de mirar cap a la seva vida interior i la seva oïda parar atenció a la necessitat interior [...] Aquest és l’únic camí per expressar la necessitat mística: tots els mitjans són sagrats si són interiorment necessaris. Tots els mitjans són sacrílegs si no brollen de la font de la necessitat interior”. 

Per a Kandinski la música i la pintura estaven molt relacionades i es per això que avui podrem contemplar la porta de Kiev escoltant la música de Modest Petrovich Músorgski a Arts Música.

El seu Art expressa l’Ésser, l’Essència, la vida

Gràcies Vasili Kandinski

Per la teva aportació a la humanitat!

En aquest nou amor… mort

El teu camí comença a l’altre banda

Converteix-te en cel

Pica al mur de la presó

Escapa

Fuig com algú que de cop i volta  es submergeix en el color

Fes-ho ara

Estàs cobert amb espessos núvols

Deixa’t anar a l’altre banda

Mort…. Estigues quiet

La quietud és el signe inequívoc de que has mort

La teva antiga vida era  frenètica corrent des del silenci

La lluna silenciosa surt

Mevlana Jalaluddin Rumi

Naixeu i fusioneu-vos amb la Unitat!

Camino serè i ja no busco la veritat,

després d’haver emprès un llarg viatge

per trobar-la.

Ara,

ja ni l’experimento,

perquè vivint-la

vaig a un pas més enllà

per ser-la.

Objecte, observador i observat,

esdevenen una sola Unitat indivisible.

Ara comprenc les paraules del Mestre,

perquè ja no necessito comprendre,

després de mirades i perspectives enteses.

Avui em sé:

 “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”

 Gràcies Mestre!

El que ha despertat,

ja no busca la veritat ni rebutja l’il·lusori.

I em sé humil de saber que mai s’arriba del tot

a això, perquè es tracta de quelcom que no té límits.

Per això camino i peregrino com un nòmada

pel món essencial sense límits,

on l’única casa que tinc

és la presència: Jo Sóc,

que és Consciència d’Unitat

de sempre i per sempre.

La presència és el que som veritablement.

Sols si es viu en aquesta Consciència d’Unitat,

estarem en concordança amb el món essencial,

i ens trobarem instal·lats

en una profunda dimensió,

on es pot arribar

a una vertadera Pau.

Quan deixes de ser un buscador

és quan descobreixes la teva

vertadera naturalesa.

El buscador es converteix

en el que sense saber-ho,

era, és i serà sempre.

Gràcies vida,

pel viatge de la Consciència!.

Carles

Vivo sin vivir en mí,
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.

Vivo ya fuera de mí
después que muero de amor;
porque vivo en el Señor,
que me quiso para sí;
cuando el corazón le di
puse en él este letrero:
que muero porque no muero.

Esta divina prisión
del amor con que yo vivo
ha hecho a Dios mi cautivo,
y libre mi corazón;
y causa en mí tal pasión
ver a Dios mi prisionero,
que muero porque no muero.

¡Ay, qué larga es esta vida!
¡Qué duros estos destierros,
esta cárcel, estos hierros
en que el alma está metida!
Sólo esperar la salida
me causa dolor tan fiero,
que muero porque no muero.

¡Ay, qué vida tan amarga
do no se goza el Señor!
Porque si es dulce el amor,
no lo es la esperanza larga.
Quíteme Dios esta carga,
más pesada que el acero,
que muero porque no muero.

Sólo con la confianza
vivo de que he de morir,
porque muriendo, el vivir
me asegura mi esperanza.
Muerte do el vivir se alcanza,
no te tardes, que te espero,
que muero porque no muero.

Mira que el amor es fuerte,
vida, no me seas molesta;
mira que sólo te resta,
para ganarte, perderte.

Venga ya la dulce muerte,
el morir venga ligero,
que muero porque no muero.

Aquella vida de arriba
es la vida verdadera;
hasta que esta vida muera,
no se goza estando viva.
Muerte, no me seas esquiva;
viva muriendo primero,
que muero porque no muero.

Vida, ¿qué puedo yo darle
a mi Dios, que vive en mí,
si no es el perderte a ti
para mejor a Él gozarle?
Quiero muriendo alcanzarle,
pues tanto a mi Amado quiero,
que muero porque no muero.

Santa Teresa de Jesus

El Camí de la Mística / Arts Mística

Maximum splendorem

Obro els ulls interiors de l’esperit…

Obertura d’horitzons!

Metamorfosis constant on és

retroben els parells d’oposats

per manifestar la naturalesa

essencial de l’amor.

A tu m’uneixo i santifico

les nostres núpcies.

Jo que deixo de ser jo, per ja ser tu,

tu que deixes de ser tu, per ja ser jo.

No és un ritus de pas, ni una iniciació

quan esdevenim la mateixa

mística “fons sapientiae”.

El que contempla és contemplat

La visió que tinc de tu

és la visió que tu tens de mi.

Fusionats per ser un sol en l’encontre.

Ja sóc, oh amor!,

noble en el temps i en l’eternitat,

l’Amor que descansa en el Sí

de la Trinitat.

Carles