Observeu… i que cadascú arribi a les seves pròpies conclusions 
Gràcies Vida
L’Art de la Vida Manifestant-se ;)))
abril 29, 2011L’Art de Rumi
febrer 7, 2011Escolteu quina bellesa… Que l’Esperit us il·lumini…
El Poema dels àtoms
Oh dia, desperta!
Els àtoms ballen.
Tot l’univers balla gràcies a ells.
Les ànimes ballen posseïdes per l’èxtasis.
Et siusiueixaré a l’oïde… a on els empeny aquesta dansa.
Tots els àtoms en l’aire i en el desert… semblen posseïts.
Cada àtom, feliç o trist… està encantat pel sol.
No hi ha res més a dir.
Res més.
Poema de Yalal ad-Din Muhammad Rumi musicat per Armand Amar i interpretat per Salar Aghili.
Gaudiu de la Bellesa de l’Esperit!
L’Art de Hildegard von Bingen
gener 11, 2010Hildegard von Bingen fou una de les primeres místiques i visionaries d’Europa. Una manera de captar la seva profunditat la podem palpar en la seva música.
Gaudiu-la!
Assaboriu-la!
Impregneu-vos de la seva bellesa!
Endinseu-vos en ella!
Que us inundi de Pau!
Que així sigui!
Bon viatge!
L’Art de Lluís Maria Xirinacs
novembre 11, 2009
En Lluís Maria Xirinacs va deixar escrit en el seu Dietari Final, l’amor que sentia per Ludwig van Beethoven , descrivint els quatre moviments de la novena simfonia, la que més li agradava, de la següent manera:
1er Tempo: La tragèdia d’aquest món ( Compromís)
2on Tempo: La cavalcada d’abandó d’aquest món (Ascètica)
3er Tempo: L’èxtasi etern a l’altre món (Mística)
4rt Tempo: El retorn sadollat de joia divina (Profecia)
A Arts Música podeu escoltar-la…
I ens deixava també escrit:
Sobre la preposició “De”
En <<aquest món>> — <<silenci de Déu>>— posseïm coses. En <<l’altre món>> — <<silenci de l’home>>— , Ell ens posseeix. <<Això és nostre>> , <<som de Déu>>.
La negreta córrer a càrrec meu, però quants matisos en tant poques paraules… quantes reflexions…qui vulgui aprofundir en els seus comentaris aneu al seu Dietari Final… allà trobareu el místic manifestant-se…
…la mística panteista enlluernadora…
Per endinsar-se més en el seu Art, l’Escola de Globalística, el seu model de pensament i la Fundació Randa.
Gràcies! Lluís Maria de l’Esperit!
L’Art de Sant Joan de la Creu
novembre 3, 2009
“La noche oscura del Alma”
En una noche oscura,
con ansias en amores inflamada,
(¡oh dichosa ventura!)
salí sin ser notada,
estando ya mi casa sosegada.
A oscuras y segura,
por la secreta escala disfrazada,
(¡oh dichosa ventura!)
a oscuras y en celada,
estando ya mi casa sosegada.
En la noche dichosa,
en secreto, que nadie me veía,
ni yo miraba cosa,
sin otra luz ni guía
sino la que en el corazón ardía.
Aquésta me guïaba
más cierta que la luz del mediodía,
adonde me esperaba
quien yo bien me sabía,
en parte donde nadie parecía.
¡Oh noche que me guiaste!,
¡oh noche amable más que el alborada!,
¡oh noche que juntaste
amado con amada,
amada en el amado transformada!
En mi pecho florido,
que entero para él solo se guardaba,
allí quedó dormido,
y yo le regalaba,
y el ventalle de cedros aire daba.
El aire de la almena,
cuando yo sus cabellos esparcía,
con su mano serena
en mi cuello hería,
y todos mis sentidos suspendía.
Quedéme y olvidéme,
el rostro recliné sobre el amado,
cesó todo, y dejéme,
dejando mi cuidado
entre las azucenas olvidado.
La nit fosca de l’ànima de Sant Joan de la Creu, és la seva obra més famosa i explica una experiència culminant amb llenguatge místic comparatiu de la unió de l’ànima amb Déu.
En paraules de Sant Joan de la Creu:
“Tota la doctrina que pretenc tractar en aquesta pujada del Mont Carmel està inclosa en les següents cançons i en elles es conté la manera de pujar fins al cim de la muntanya, que és l’alt estat de perfecció que aquí anomenem: la Unió de l’ànima amb Déu”.
Us deixo amb la cançó “The dark night of the soul” que la cantant canadenca Loreena McKennitt, va versionar d’aquest poema, en el seu àlbum album “The Mask and the Mirror”. Que la seva música i les paraules de Sant Joan de la Creu, us arribin profundament.
L’Art de Vasili Kandinski
setembre 29, 2009
Vasili Kandinski expressava:
“L’artista ha de ser cec a les formes reconegudes o no reconegudes, sord a les ensenyances i als desitjos del seu temps. Els seus ulls oberts han de mirar cap a la seva vida interior i la seva oïda parar atenció a la necessitat interior [...] Aquest és l’únic camí per expressar la necessitat mística: tots els mitjans són sagrats si són interiorment necessaris. Tots els mitjans són sacrílegs si no brollen de la font de la necessitat interior”.
Per a Kandinski la música i la pintura estaven molt relacionades i es per això que avui podrem contemplar la porta de Kiev escoltant la música de Modest Petrovich Músorgski a Arts Música.
El seu Art expressa l’Ésser, l’Essència, la vida
Gràcies Vasili Kandinski
Per la teva aportació a la humanitat!
L’Art de Rumi
setembre 18, 2009CONVERTEIX-TE EN CEL
En aquest nou amor… mort
El teu camí comença a l’altre banda
Converteix-te en cel
Pica al mur de la presó
Escapa
Fuig com algú que de cop i volta es submergeix en el color
Fes-ho ara
Estàs cobert amb espessos núvols
Deixa’t anar a l’altre banda
Mort…. Estigues quiet
La quietud és el signe inequívoc de que has mort
La teva antiga vida era frenètica corrent des del silenci
La lluna silenciosa surt
Naixeu i fusioneu-vos amb la Unitat!
El camí de la poesia aromàtica.
agost 1, 2009
Camino serè i ja no busco la veritat,
després d’haver emprès un llarg viatge
per trobar-la.
Ara,
ja ni l’experimento,
perquè vivint-la
vaig a un pas més enllà
per ser-la.
Objecte, observador i observat,
esdevenen una sola Unitat indivisible.
Ara comprenc les paraules del Mestre,
perquè ja no necessito comprendre,
després de mirades i perspectives enteses.
Avui em sé:
“Jo sóc el camí, la veritat i la vida”
Gràcies Mestre!
El que ha despertat,
ja no busca la veritat ni rebutja l’il·lusori.
I em sé humil de saber que mai s’arriba del tot
a això, perquè es tracta de quelcom que no té límits.
Per això camino i peregrino com un nòmada
pel món essencial sense límits,
on l’única casa que tinc
és la presència: Jo Sóc,
que és Consciència d’Unitat
de sempre i per sempre.
La presència és el que som veritablement.
Sols si es viu en aquesta Consciència d’Unitat,
estarem en concordança amb el món essencial,
i ens trobarem instal·lats
en una profunda dimensió,
on es pot arribar
a una vertadera Pau.
Quan deixes de ser un buscador
és quan descobreixes la teva
vertadera naturalesa.
El buscador es converteix
en el que sense saber-ho,
era, és i serà sempre.
Gràcies vida,
pel viatge de la Consciència!.
L’Art de Santa Teresa de Jesus
juliol 25, 2009
Vivo sin vivir en mí,
y tan alta vida espero,
que muero porque no muero.
Vivo ya fuera de mí
después que muero de amor;
porque vivo en el Señor,
que me quiso para sí;
cuando el corazón le di
puse en él este letrero:
que muero porque no muero.
Esta divina prisión
del amor con que yo vivo
ha hecho a Dios mi cautivo,
y libre mi corazón;
y causa en mí tal pasión
ver a Dios mi prisionero,
que muero porque no muero.
¡Ay, qué larga es esta vida!
¡Qué duros estos destierros,
esta cárcel, estos hierros
en que el alma está metida!
Sólo esperar la salida
me causa dolor tan fiero,
que muero porque no muero.
¡Ay, qué vida tan amarga
do no se goza el Señor!
Porque si es dulce el amor,
no lo es la esperanza larga.
Quíteme Dios esta carga,
más pesada que el acero,
que muero porque no muero.
Sólo con la confianza
vivo de que he de morir,
porque muriendo, el vivir
me asegura mi esperanza.
Muerte do el vivir se alcanza,
no te tardes, que te espero,
que muero porque no muero.
Mira que el amor es fuerte,
vida, no me seas molesta;
mira que sólo te resta,
para ganarte, perderte.
Venga ya la dulce muerte,
el morir venga ligero,
que muero porque no muero.
Aquella vida de arriba
es la vida verdadera;
hasta que esta vida muera,
no se goza estando viva.
Muerte, no me seas esquiva;
viva muriendo primero,
que muero porque no muero.
Vida, ¿qué puedo yo darle
a mi Dios, que vive en mí,
si no es el perderte a ti
para mejor a Él gozarle?
Quiero muriendo alcanzarle,
pues tanto a mi Amado quiero,
que muero porque no muero.
Viatge a Samyama
juliol 17, 2009
El Camí de la Mística / Arts Mística
Maximum splendorem
Obro els ulls interiors de l’esperit…
Obertura d’horitzons!
Metamorfosis constant on és
retroben els parells d’oposats
per manifestar la naturalesa
essencial de l’amor.
A tu m’uneixo i santifico
les nostres núpcies.
Jo que deixo de ser jo, per ja ser tu,
tu que deixes de ser tu, per ja ser jo.
No és un ritus de pas, ni una iniciació
quan esdevenim la mateixa
mística “fons sapientiae”.
El que contempla és contemplat
La visió que tinc de tu
és la visió que tu tens de mi.
Fusionats per ser un sol en l’encontre.
Ja sóc, oh amor!,
noble en el temps i en l’eternitat,
l’Amor que descansa en el Sí
de la Trinitat.
